 |
| Pujol y Aznar en la portada del ABC del 29 de abril de 1996 |
Mostrando entradas con la etiqueta Secesión. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Secesión. Mostrar todas las entradas
martes, 7 de noviembre de 2023
martes, 23 de abril de 2019
Secesión 6
 |
| Anónimo, San Jorge matando al dragón Museo Nacional de Arte de Cataluña (procedente de la colección Muntadas) |
domingo, 10 de marzo de 2019
El músico de la semana 2 - Exilios 7
lunes, 25 de febrero de 2019
jueves, 20 de diciembre de 2018
Secesión 4
 |
| Luis Paret y Alcázar, Ensayo de una comedia, Museo del Prado |
Triples 1, anterior entrada del blog
martes, 11 de diciembre de 2018
Secesión 3
 |
| El somatén en el municipio geronés de La Escala en 1909 Foto: Josep Esquirol (Archivo Municipal de La Escala) |
miércoles, 29 de noviembre de 2017
Cupo (bis)
 |
| Indalecio Ojanguren, Los harrijasotzailes Dámasa Aguirregaviria y Errekartetxo (Santos Iriarte) fuente guregipuzkoa.eus |
martes, 21 de noviembre de 2017
lunes, 20 de noviembre de 2017
Supremacía 2
 |
| George Rodger, The Wrestlers (Los luchadores), Kordofan, Sudan (tribu Nuba), Scottish National Portrait Gallery, Edimburgo |
lunes, 11 de septiembre de 2017
Diada
 |
| Inauguración del monumento a Rafael de Casanova en la Ronda de San Pedro de Barcelona, Diada 1914 Fuente: Archivo Histórico de la ciudad de Barcelona |
jueves, 7 de septiembre de 2017
Secesión 2
 |
| Louis Maurer, The True Issue or "Thats Whats the Matter" (La verdadera cuestión o "eso es lo que importa"), 1864 (McClellan intenta mediar entre Abraham Lincoln y Jefferson Davis), Sociedad Histórica de Pennsilvania |
Fotogramas 37, anterior entrada del blog
Els pactes
sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals,
aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966,
ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 –publicats en el BOE de 30
d’Abril de 1977– reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el
primer dels drets humans. Així mateix, l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides
i l’Estatut de la
Cort Internacional de Justícia estableix entre els seus
propòsits fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte
al principi de la igualtat de drets i al de l’autodeterminació dels pobles.
El Parlament
de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de
Catalunya a l’autodeterminació. Així es va manifestar en la Resolució 98/III, sobre
el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre
del 1989, i ratificada en la
Resolució 679/V, adoptada l’1 d’octubre del 1998, en la Resolució 631/VIII del
Parlament de Catalunya, sobre el dret a l’autodeterminació i sobre el
reconeixement de les consultes populars sobre la independència, adoptada el 10
de març de 2010. Més recentment, la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la
qual s’aprova la Declaració
de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i la Resolució 306/XI,
adoptada el 6 d’octubre de 2016, sobre l’orientació política general del
Govern, han afirmat el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a
l’autodeterminació i han constatat una majoria parlamentària favorable a la
independència.
Paral·lelament,
la Resolució
1999/57, sobre Promoció del dret a la Democràcia de la Comissió de Drets Humans
de les Nacions Unides, va proclamar els llaços indissolubles entre els
principis consagrats a la Declaració Universal del Drets Humans i els
fonaments de tota societat democràtica. En aquest context, la gestió pública
democràtica ha estat acceptada internacionalment com un dels pilars de la
societat contemporània i està indissociablement vinculada, entre d’altres, al
dret a la participació política directa i indirecta dels ciutadans i al dret a
la llibertat i a la dignitat humana, incloent-hi la llibertat d’expressió i
d’opinió, la llibertat de pensament i la llibertat d’associació, drets
reconeguts als principals tractats internacionals universals i europeus de
protecció dels Drets Humans. Així doncs, afirmen que la gestió democràtica de
qualsevol discrepància política s’ha de produir amb el ple respecte a aquests
drets humans i llibertats fonamentals.
En dictàmens
recents, el Tribunal Internacional de Justícia afirma que, durant la segona
meitat del segle XX hi ha hagut casos de nous estats que han exercit el dret a
l’autodeterminació sense que l’exercici d’aquest dret a decidir fos motivat per
la fi de l’imperialisme. El Tribunal constata que el dret a decidir dels pobles
ha evolucionat i que en contra d’aquesta evolució no ha sorgit cap norma ni
costum en ordre internacional que prohibeixi aquestes noves pràctiques. L’única
limitació a la legitimitat de l’exercici del dret a decidir que el Tribunal
considera vigent és el recurs il·lícit de la força o d’altres violacions greus
de normes de dret internacional.
L’aprovació
d’aquesta Llei és la màxima expressió, doncs, del mandat democràtic sorgit de
les eleccions del 27 de setembre de 2015 en què, en la decisió que pren el
Parlament de Catalunya de culminar el procés amb la convocatòria del referèndum
d’autodeterminació, hi conflueixen la legitimitat històrica i la tradició
jurídica i institucional del poble català – només interrompuda a llarg dels
segles per la força de les armes–, amb el dret d’autodeterminació dels pobles
consagrat per la legislació i la jurisprudència internacionals i els principis
de sobirania popular i respecte pels drets humans, com a base de tot
l’ordenament jurídic.
L’acte de
sobirania que comporta l’aprovació d’aquesta Llei és l’opció necessària per
poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur polític de Catalunya,
especialment després de la ruptura del pacte constitucional espanyol de 1978
que representa l’anul·lació parcial i la completa desnaturalització de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 – aprovat pel Parlament de
Catalunya i referendat pel poble de Catalunya– mitjançant la Sentència 31/2010 del
Tribunal Constitucional.
Aquesta Llei
representa la resposta democràtica a la frustració generada pel darrer intent
promogut per una majoria molt àmplia d’aquest Parlament per garantir al poble
de Catalunya el ple reconeixement, la representació i participació en la vida
política, social, econò- mica i cultural de l’Estat espanyol sense cap tipus de
discriminació.
En el procés
previ, s’han fet tots els esforços per trobar una via acordada perquè el poble
de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. El Parlament, atenent al
mandat majoritari del poble de Catalunya, assumeix la plena representació
sobirana dels ciutadans una vegada que s’han esgotat totes les vies de diàleg i
negociació amb l’Estat.
En prendre la
transcendental decisió d’aprovar aquesta Llei, el Parlament de Catalunya
expressa la voluntat majoritària del poble, del qual emanen els seus poders,
fent ús de la representativitat legal i democràtica amb l’objectiu de posar en
mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el futur polític del país
amb l’eina més radicalment democràtica de la qual disposem: el vot.
Llei del referèndum
d’autodeterminació, Preàmbul
Butlletí del Parlament de Catalunya, 6.09.2017
Butlletí del Parlament de Catalunya, 6.09.2017
Cóncavo
 |
| Ramón Mª del Valle Inclán (28.10.1866-5.01.1936) sentado y de perfil, foto: Moreno (1930) |
Distorsión, anterior entrada del blog
MAX: Los ultraístas son unos farsantes. El esperpentismo lo
ha inventado Goya. Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato.
DON LATINO: ¡Estás completamente curda!
MAX: Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos
dan el Esperpento. El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con
una estética sistemáticamente deformada.
DON LATINO: ¡Miau! ¡Te estás contagiando!
MAX: España es una deformación grotesca de la civilización
europea.
DON LATINO: ¡Pudiera! Yo me inhibo.
MAX: Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son
absurdas.
DON LATINO: Conforme. Pero a mí me divierte mirarme en los
espejos de la calle del Gato.
MAX: Y a mí. La deformación deja de serlo cuando está sujeta
a una matemática perfecta, Mi estética actual es transformar con matemática de
espejo cóncavo las normas clásicas.
DON LATINO: ¿Y dónde está el espejo?
MAX: En el fondo del vaso.
DON LATINO: ¡Eres genial! ¡Me quito el cráneo!
MAX: Latino, deformemos la expresión en el mismo espejo que
nos deforma las caras y toda la vida miserable de España.
DON LATINO: Nos mudaremos al callejón del Gato.
MAX: Vamos a ver qué palacio está desalquilado. Arrímame a
la pared. ¡Sacúdeme!
DON LATINO: No tuerzas la boca.
MAX: Es nervioso. ¡Ni me entero!
DON LATINO: ¡Te traes una guasa!
MAX: Préstame tu carrik.
DON LATINO: ¡Mira cómo me he quedado de un aire!
MAX: No me siento las manos y me duelen las uñas. ¡Estoy muy
malo!
DON LATINO: Quieres conmoverme, para luego tomarme la
coleta.
MAX: Idiota, llévame a la puerta de mi casa y déjame morir
en paz.
DON LATINO: La verdad sea dicha, no madrugan en nuestro
barrio.
MAX: Llama.
Ramón Mª del
Valle-Inclán, Luces de bohemia,
escena decimosegunda (fragmento)
miércoles, 24 de mayo de 2017
Secesión 1
 |
| El jefe carlista Francesc Savalls durante la Tercera Guerra Carlista, en el centro, con sus colaboradores Fuente: Fototeca de Cataluña |
sábado, 25 de marzo de 2017
Fotogramas 37
 |
| Lo que el viento se llevó (Gone with the Wind), Victor Fleming y George Cukor, 1939 |
lunes, 23 de mayo de 2016
Independentistas
 |
| José Rizal (1861-1896) |
 |
| José Martí (1853-1895) |
José Rizal
Canto del Viajero
Hoja seca que cuela
indecisa
y arrebata violente
turbión,
así vive en la tierra
el viajero,
sin norte, sin alma,
sin patria ni amor.
Busca ansioso
doquiera la dicha
y la dicha se aleja
fugaz:
¡vana sombra que
burla su anhelo!...
¡Por ella el viajero
se lanza a la mar!
Impelido por mano
invisible
vagara confín en
confín;
los recuerdos le
harán compañía
de seres queridos, de
un día feliz.
Una tumba quizás en
el desierto
hallara, dulce asilo
de paz,
de su patria y del
mundo olvidado...
¡Descanse tranquilo,
tras tanto penar!
Y le envidian al
triste viajero
cuando cruza la
tierra veloz...
¡Ay, no saben que
dentro del alma
existe un vacío de
falta de amor!
Volverá el peregrino
a su patria
y a sus lares tal vez
volverá,
y hallara por doquier
nieve y ruina,
amores perdidos,
sepulcros, no más.
Ve, viajero, prosigue
tu senda,
extranjero en tu
propio país;
deja a otros que
canten amores,
los otros que gocen;
tu vuelve a partir.
Ve, viajero, no
vuelvas el rostro,
que no hay llanto que
siga al adiós;
ve, viajero, y ahoga
tu penas;
que el mundo se burla
de ajeno dolor.
José Martí
Versos Sencillos, I
Yo soy un hombre
sincero
de donde crece la palma,
y antes de morirme quiero
echar mis versos del alma.
de donde crece la palma,
y antes de morirme quiero
echar mis versos del alma.
Yo vengo de todas
partes,
y hacia todas partes voy:
arte soy entre las artes,
en los montes, monte soy.
y hacia todas partes voy:
arte soy entre las artes,
en los montes, monte soy.
Yo sé los nombres
extraños
de las yerbas y las flores,
y de mortales engaños,
y de sublimes dolores.
de las yerbas y las flores,
y de mortales engaños,
y de sublimes dolores.
Yo he visto en la
noche oscura
llover sobre mi cabeza
los rayos de lumbre pura
de la divina belleza.
llover sobre mi cabeza
los rayos de lumbre pura
de la divina belleza.
Alas nacer vi en los
hombros
de las mujeres hermosas:
y salir de los escombros,
volando las mariposas. (…)
de las mujeres hermosas:
y salir de los escombros,
volando las mariposas. (…)
Si dicen que del
joyero
tome la joya mejor,
tomo a un amigo sincero
y pongo a un lado el amor.
tome la joya mejor,
tomo a un amigo sincero
y pongo a un lado el amor.
Yo he visto al águila
herida
volar al azul sereno,
y morir en su guarida
la víbora del veneno.
volar al azul sereno,
y morir en su guarida
la víbora del veneno.
Yo sé bien que cuando
el mundo
cede, lívido, al descanso,
sobre el silencio profundo
murmura el arroyo manso.
cede, lívido, al descanso,
sobre el silencio profundo
murmura el arroyo manso.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)